L’aprenentatge
més gran que han de fer les persones i els
nens, també, és clar,
és el de l’auto coneixement. Saber
qui ets, què et passa, què sents, què pots fer i què vols, facilita els altres aprenentatges que cal treballar i
fer a l’escola.
Molts autors actuals parlen de la competència espiritual com una
necessitat vital de les persones,tinguin creences religioses o no.
El
desenvolupament espiritual és molt important en l’educació dels nens/es i fonamental
en altres àrees de l’aprenentatge. Sense curiositat, sense inquietud
per preguntar-nos, sense l’exercici de la imaginació, de percepció i intuïció, es perd la motivació per aprendre i el seu
desenvolupament és irregular. Privats de la auto comprensió i potencialment de
l’habilitat de comprendre als altres, tenen dificultats per conviure amb els
companys en detriment del seu desenvolupament social.
Per tal que els
nens i nenes puguin fer aquest treball personal d’auto coneixement ,
paral·lelament als continguts curriculars que
donem, cal treballar la concentració amb moments
diaris de silenci i exercicis de control de la respiració.
Volem
que a través
d’entendre el silenci els alumnes puguin arribar a saber
aturar-se, pensar, reflexionar, contemplar, escoltar… perquè saber practicar el
silenci potencia l’atenció i l’atenció és clau per l’aprenentatge.
Oferirem eines
per poder retrobar-nos amb el SILENCI, amb l’espai que ens permetrà trobar-nos cadascú amb ell
mateix, gaudint d’activitats diverses que treballen la relaxació i la concentració de
manera senzilla, agradable i lúdica.
Departament de Pastoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada